El Celler d’en Xiqui amb els afectats pels aiguats de la Conca de Barberà

Com bé sabeu, el projecte de El Celler d’en Xiqui està especialitzat en vins de l’Empordà. I per tant, sembla lògic pensar que començarem els articles relacionats amb el vi, parlant de la DO Empordà. Però els fets, a vegades ens sobrepassen i no podem obviar el que va passar la matinada de dimarts a dimecres 23 d’octubre a l’Espluga de Francolí. 

Aquella nit, una família veia com s’esfondraven els fruits de més de 20 anys d’esforços. Somnis que semblaven esvair-se a mesura que també desapareixia el celler Rendé Masdeu. No en va quedar més que un metre de paret. Maquinària, estocs, la collita d’enguany… tot perdut.

Arrencar i aixecar un negoci vitivinícola no és quelcom que es faci en dos anys, ni en quatre i ni tant sols en vuit anys. És romàntic, preciós, tot el que vulgueu, però també és una tasca llarga, dura i feixuga i que triga mooolt de temps a rendibilitzar-se. No vull ni imaginar-me el que deuen estar passant.

És per aquest motiu que en aquest post girarem els ulls cap al sud. Cap a una de les 12 DO’s d’aquest el nostre petit país, a voltes massa desconeguda, bressol d’una varietat de raïm ben especial. Estem parlant, com no?, de la DO Conca de Barberà i el seu emblemàtic Trepat.

Allà al nord de la província de Tarragona, a la zona interior banyada pel Francolí i amb capital a Montblanc, és on hi trobem la Conca de Barberà. Planures, muntanyes i lleres de riu conviuen entre pobles, boscos i conreus per configurar uns mosaics dignes de visitar.

A la Conca de Barberà s’hi fa vi, com a mínim, des dels temps dels romans. Una pràctica que ha perdurat fins als nostres dies i que en moments va esdevenir cabdal, com per exemple amb els sindicats agrícoles, o com quan al 1903 es creà el primer edifici de nova planta de tot l’estat espanyol concebut com a celler cooperatiu, al poble de Barberà. 

 I és a la Conca de Barbarà on hi ha les extensions més grans de vinyes de trepat. Una varietat de raïm autòctona, de maduració tardana i de gra gros, rodó i amb pell entre mitja i fina. És una varietat que dona vins amb poca graduació alcohòlica, afruitats i força lleugers. I també capes d’intensitat cromàtica entre mitges i baixes. 

Durant molts anys ha estat una varietat una mica oblidada, però en els últims anys, cellers com Rendé Masdeu (i gairebé tots els de la zona) han fet grans esforços per revaloritzar i donar a conèixer aquesta varietat. I és que és un tipus de raïm que fàcilment ens pot recordar a la mítica Pinot Noir, que allà a la Borgonya ha donat els vins més ben valorats del planeta. Qui sap, potser en unes dècades la Conca de Barberà s’estarà equiparant amb els grans vins de la Borgonya! 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s